La teoria de la deriva continental va ser proposada originalment per Alfred Wegener en 1915. La va formular basant-se en la manera en que pareixen quadrar les formes dels continents.
La seva teoria no va ser acceptada fins molt temps després, quan es va conèixer el paleomagnetisme (fenomen que expressa que al moment en el qual es formen les roques es produeixen una càrrega magnética molt forta). A través d'una anàlisi de les zones rocoses que voregen els continents, els científics van poder saber com s'havien format les roques continentals i en quin lloc exacte es trobaven en aquell moment, podent arribar a la conclusió que tot els continents es trobaven units.
Es basaven en els descobriments a partir d'aquesta ciència. Quan Wegener va reunir tots els continents en Pangea , va descobrir que existien serralades amb la mateixa edat i mateixa classe de roques en diferents continents que segons ell, havien estat unides, és a dir, formarien un cinturó gairebé continu.
La seva teoria no va ser acceptada fins molt temps després, quan es va conèixer el paleomagnetisme (fenomen que expressa que al moment en el qual es formen les roques es produeixen una càrrega magnética molt forta). A través d'una anàlisi de les zones rocoses que voregen els continents, els científics van poder saber com s'havien format les roques continentals i en quin lloc exacte es trobaven en aquell moment, podent arribar a la conclusió que tot els continents es trobaven units.
Es basaven en els descobriments a partir d'aquesta ciència. Quan Wegener va reunir tots els continents en Pangea , va descobrir que existien serralades amb la mateixa edat i mateixa classe de roques en diferents continents que segons ell, havien estat unides, és a dir, formarien un cinturó gairebé continu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario