Louis Pasteur

Louis Pasteur va neixer el 27 de Decembre a Francia en 1822, i va morir el 28 de Desembre del 1859.

Va ser quìmic i bacteriòleg, els seus descobiments varen ser fonamentals per a la ciència, sobretot la quìmica i la microbiologia.

 El seu descobriment més important va ser la pasteuritzaciò, que consisteix en el calentament de lìquids, perquè a una elevada temperatura els agents patogens es destrueixen.

Va iniciar la etapa d'or de la microbiologia, gràcies als seus descobriments com ''la teorìa germinal de les malalties infeccioses'' i la ''generaciò espontànya''.

En la quìmica orgànica va aportar diferents idees sobre l' isomerìa dels àcids, gràcies a la qual, es va descobrir un.

El seu pare, després d'haver estat sergent a l'exèrcit napoleònic, va reprendre la professió familiar d'adober. Els seus pares eren Jean Joseph i Jeanne Pasteur i les seves germanes eren Virginie, Josephine i Emilie Pasteur. La seva germana Emilie tenia una malaltia que li produïa un retard mental i tenia la ment d'un nen de cinc anys. 

El 1840, va obtenir el batxillerat de lletres i el 1842, després d'un suspens en el batxillerat de ciències matemàtiques, Pasteur va tornar de nou a París i va ser finalment admès a l'institut superior el 1843. Més tard va ser alumne de Jean Baptiste Boussingault al Conservatori nacional d'arts i oficis.

Es va casar el 1849 amb Marie Laurent, la filla del rector de la facultat d'Estrasburg. Varen tenir quatre fills: Jeanne, nascuda el 1850 i morta el 1859; Jean Baptiste, nascut el 1851; Adèle, nascuda el 1853 i morta el 1866 i Marie-Louise, nascuda el 1858. Finalment va morir al 28 de setembre de 1895, als 72 anys.

Jan Baptiste van Helmont

Va néixer el 12 de Gener de 1580 a Bruselas,  i va morir el 30 de desembre de 1644 a Vilvoorde.

Va estudiar medicina, astronomia, filosofia, teologia i botànica. Va realitzar diversos treballs sobre la naturalesa dels elements. Va descobrir l'òxid de nitrogen i el diòxid de carboni i també va establir les bases del termòmetr. Les seves obres, Ortus medicinae, van ser publicades el 1648.

Les investigacions més importants que va sel ell, són les relatives a la química pneumàtica. Va ser el primer en distingir els diversos cossos gassosos, basant-se en les seves propietats. Ell va inventar la garaula ¨gas¨ (ell va derivar del llatí ¨chaos¨).

No domés va fer aquestes investigacions, sino que també va sustentar la Teoria de la Generació Espontània. Va dir: 

¨Si colocamos ropa interior llena de sudor con trigo en un recipiente de boca ancha, al cabo de veintiún días el olor cambia, el fermento, surgiendo de la ropa interior y penetrando a través de las cáscaras de trigo, cambia el trigo en ratones. Pero lo que esmás notable aún es que se forman ratones de ambos sexos y que éstos se pueden cruzar con ratones que hayan nacido de mansera normal... Pero lo que es verdaderamente increíble es que los ratones que han surgido del trigo y la ropa íntima sudada no son pequeños, ni deformes ni defectuosos, sino que son adultos perfectos...¨.

Lazzaro Spallanzani

Lazzaro Spallanzani va néixer a Itàlia a l'any 1729 i va morir al mateix lloc, al 1799. Fou un biòleg que va realitzà el mateix experiment que el conegut científic Francesco Redi. Va modificar l'experiment de Redi, agafant dos recipients amb el mateix aliment dins de cadascun, però aquesta vegada va calentar un dels recipients amb foc i l'altre no, perquè d'aquesta manera estaria esteralitzat de l'aire. Ells creien que l'aire era el culpable de la putrefacció de l'aliment.

Al passar el temps va observar que el pot que havia calentat no es podria, i en canvi el recipient que no havia calentat sí, aquesta afirmació la va comprovar al obrir els recipients i comparant el nivell de putrefacció de cadascun.

Francesco Redi

Francesco Redi va néixer el 18 de febrer de 1626, en Arezzo, Itàlia. Fill de Cecilia de Ghinci i Gregorio Redi. Va se el major de nou germans. En 1647, es va graduar en medicina. Va ser un metge, naturalista, fisiòleg i literat Italià.

El 1649 va començar a fer experiments amb diversos animals, fins arribar a demostrar la teoria de la generació espontània era falsa. Per a comprovar si era certa, va realitzar els seguent experiment: va col·locar un tros de carn en tres gerres iguals, la primera la va deixar oberta, la segona la va tapar amb un suro, i la tercera la va deixar coberta amb un tros de tela ben lligada. Després d'unes setmanes, Redi va observar que en la primera gerra ¡ havien crescut larves, en la segona gerra i en la tercera, en l'interior estava podrit i feia mala olor, però no havia crescut cap larva. Per tant, la carn dels animals morts no pot engendrar cucs tret que siguin disposats en ella ous d'animals.